INTRODUCCIÓ

Can Marfà

A Can Marfà està ubicat, des del 2015, el Museu del Gènere de Punt de Mataró. Aquest edifici considerat patrimoni arquitectònic de la ciutat de Mataró es va construir entre 1880 i 1881, té un estil manchesterià i va ser la seu de la fàbrica de gènere de punt Marfà (empresa creada el 1851 i una de les més importants del sector) fins als anys 1990.

El conjunt industrial, situat al centre de Mataró, manté encara avui dia les dues naus separades, els ponts coberts que les comuniquen i una xemeneia, mostra del passat industrial de l’espai. Es pot accedir des de dos carrers que es comuniquen amb el passadís que hi ha entre les dues naus.

L’estructura de pilars de fosa, sostres de voltes de maó de pla atirantades i jàsseres metàl·liques. La coberta a dues aigües es recolza sobre encavallades de fusta i la façana arrebossada està guarnida amb cornises d’obra vista a cada pis.

El museu ocupa només una de les dues naus i està compos per tres plantes. La planta baixa és on es realitzen les exposicions temporals, actes i tallers, la primera acull el museu pròpiament dit i la segona completa l’oferta temàtica amb una zona de preservació i investigació.

En tractar-se d’un espai patrimonial el seu objectiu principal difondre valors culturals.

Personalitat de l’espai

La sala principal del museu és un espai rectangular força ampli i de parets blanques que manté alguns dels trets amb més caràcter de l’antiga fàbrica com són els sostres alts i amb voltes o les finestres arquejades pròpies de l’arquitectura industrial de l’època en què es va construir i que mitjançant una roba impresa reprodueixen l’exterior de l’edifici, com una forma més de submergir-nos en l’espai.

Donat el caràcter expositiu de l’espai hi ha poc mobiliari, format bàsicament per les taules, taulells i vitrines que serveixen de suport a les peces exposades de menor mida, totes en color blanc a joc amb les parets, de línies rectes i molt simples, que fa que quedin totalment integrades dins l’espai i passin força desapercebudes, donant-li més rellevància al contingut museístic. La resta d’elements exposats, majoritàriament maquinària de la indústria tèxtil del gènere de punt, estan situats directament a terra.

 

Agrada veure també com han incorporat els elements de seguretat dintre de l’espai, tot mantenint l’estètica minimalista, amagant-los dins les parets i deixant només clarament visibles les senyalitzacions corresponents, que amb el seu color vermell destaquen de les pròpies del museu.

A la vegada han col·locat planells del museu perquè resulti fàcil ubicar la nostra posició dins l’espai en cas que sigui necessari.

 

 

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE SENYALÍSTICA

Comportament propi

Les observacions aquí anotades sobre el comportament propi durant la visita al museu són les més objectives possibles, tenint en compte que d’alguna manera aquest comportament estava condicionat per la pràctica mateixa.

El primer gest en arribar a l’adreça del museu va ser comprovar que era al lloc correcte i seguidament buscar la ubicació de l’entrada principal.

1a – Plànol pintat al mur exterior del recinte amb fletxes indicant la situació de l’entrada.
1b – Cartell explicatiu del museu enganxat a la primera finestra de l’edifici amb una fletxa indicant la direcció cap a la porta (en trobarem més a altres finestres del lateral de l’edifici).
1c – Cartell del museu situat al costat de la porta d’entrada.

Un cop dins el museu, vaig consultar el directori amb informació sobre les diferents plantes i localitzar la ubicació del bany, ascensor i escales.

2a – Directori del museu situat just davant la porta d’entrada.
2b – Cartell lavabos, ascensor i escales i punt d’informació turística.
2c – Fletxa a terra indicant el camí a seguir escales amunt.

Ja a la planta primera, on comença la visita pròpiament dita, els senyals seguits han estat els dels diferents continguts i els indicadors sobre els diferents elements i peces exposades.

3a – Senyals indicadors de nova secció.
3b – Text amb informació sobre la temàtica tractada.
3c – Petit cartell sobre cada objecte del museu.

La informació continguda en els senyals consultats de vegades es mostra en forma d’icones i altres de forma textual, però és fàcil d’entendre i està correctament ubicada al llarg de tot el recorregut, facilitant la correcta orientació dins l’espai.

Observació d’usuaris

Per poder fer una observació dels usuaris que visiten el museu i els seus comportaments vaig haver de visitar l’espai dos cops, ja que el primer dia no hi havia ningú més al museu. La segona vegada, però, vaig tenir més sort i vaig coincidir amb tres grups de persones.

D’una banda vaig trobar un grup que feia una visita guiada. Aquí la interacció amb els elements va ser més limitada perquè el guia anava parlant sobre les peces exposades, la seva època, el seu funcionament o el procés de fabricació. Pel que fa a senyals tan sols van consultar alguns dels cartells adjunts als elements.

Un grup més reduït que venien sols van fer un ús ben diferent de l’espai. Sí que s’aturaven davant dels panells explicatius i comentaven després el suposat funcionament o ús de cada peça. Van anar seguint el recorregut indicat pels senyals de les diferents seccions del museu.

En un tercer grup que va arribar just quan jo marxava vaig observar com feien ús dels senyals d’orientació per localitzar els serveis i l’ascensor (hi havia nens i una senyora gran dins el grup).

Cap d’ells va donar en cap moment la sensació de desorientació pel que es dedueix que els senyals del museu són fàcilment comprensibles i estan correctament ubicats.

Sistema de senyalística

Trobem diferents grups de senyals dins el museu.

Destinats a ajudar als usuaris a moure’s per l’espai trobem alguns senyals d’orientació:

• • fletxes indicatives situades a les parets a diferents llocs del recorregut.
  • directori del museu davant la porta d’entrada.
  • senyals de serveis bàsics (ascensor, lavabos, escales) situades a la paret, a l’altura dels ulls a les interseccions dels passadissos, acompanyades de fletxes indicant la direcció de la seva ubicació.

Val a dir, però, que la disposició dels elements dins l’espai museístic, ja guia els usuaris pel camí que hi han de recórrer sense necessitat d’afegir elements indicatius extres.

Situades a terra i a sobre d’algun expositor, anem veient senyals propis de la situació d’emergència generada per la Covid, com són, entre d’altres:

• • fletxes indicant el sentit de circulació
  • distància de seguretat recomanada
  • obligatori utilitzar guants per tocar

La part més important i amb més personalitat de la senyalística del museu està formada pels senyals d’interpretació a través dels quals s’instrueix als visitants sobre el món del gènere de punt i la història de l’espai, tot buscant fomentar la cultura.

La sala principal està dividida en set àmbits temàtics i, a més d’uns panells introductoris i una projecció de vídeo que ens ajuden a posar-nos en situació, a l’inici de cada secció trobem un joc de panells per identificar clarament l’entrada d’una nova secció.

Cada un d’aquests jocs està compost per tres panells de roba que pengen del sostre i arriben pràcticament fins a terra.

• • El primer és allargat, amb fons de color i un text blanc, indicant el títol de la secció. Cada àmbit té un color identificatiu diferent que es repeteix en altres elements visuals dins la secció.
  • El panell central conté, en un format més quadrat, una imatge il·lustrativa del tema, sempre en blanc i negre (la majoria són imatges antigues) i amb un element gràfic superposat en color blanc, la forma del qual s’estén dins el tercer panell.
  • El tercer, de color blanc, inclou un text introductori. Mostra també el número de la secció, un títol, i l’element gràfic provinent del segon panell, impresos en el color propi de cada secció.

L’element gràfic que trobem imprès a molts dels senyals forma part de la identitat gràfica del museu i representa el teixit de punt i la maquinària que el fa possible.

Cada element exposat que reposa a terra (hi ha moltes màquines) està correctament identificat amb un petit panell de cartró ploma de color negre i text blanc situat a terra, en un pla lleugerament inclinat que permet una còmoda lectura. A la part inferior podem veure el mateix element gràfic dels altres panells, en el color de la secció a la qual correspon.

 

 

 

 

 

 

 

A la paret anem trobant altres plafons textuals, numerats per seguir fàcilment l’itinerari recomanat i moltes fotografies antigues que mostren diferents instantànies del procés de producció del gènere de punt que ajuden als usuaris a posar dins de context els elements exposats.

La mida de la tipografia utilitzada s’ajusta a cada un dels elements on és present per facilitar la lectura a la mida adient. Tanmateix, la jerarquia dels elements està clarament definida pels diferents pesos i estils utilitzats i per l’orientació del text.

Un punt molt interessant és la integració d’elements que permeten una fàcil inclusió de persones amb algun tipus de discapacitat visual o auditiva.

Es tracta unes icones situades als plafons del recorregut amb un petit codi QR i que permeten accedir mitjançant el mòbil a tot un seguit de vídeos on a través de la veu i de llengua de signes es pot conèixer el contingut de cada cartell. Aquest ajut està complementat amb un llibre en braille que es troba a l’entrada de la sala disponible per qualsevol persona que el necessiti.

 

 

Per complementar la visita i l’experiència d’usuari el museu a preparat uns àudios de curta durada, disponibles a través de la web Visit Museum. Per saber quin àudio s’ha d’escoltar en cada moment del recorregut, trobem unes icones taronges amb un número identificatiu en alguns dels plafons informatius.

 

REFLEXIÓ

En tractar-se d’un museu l’experiència que es vol oferir als usuaris és el coneixement, apropar-los a un món avui en forta recessió i fer-los gaudir de l’espai.

Per aconseguir-ho, els senyals dintre de la sala principal centren el seu eix funcional en la interpretació del lloc, aportant la informació necessària sobre la història del lloc, les persones que en formaven part, les peces que el conformaven i l’espai patrimonial on s’ubica el museu.

Tota l’acció de disseny segueix una línia gràfica clara que dóna unitat al conjunt i ajuda a la creació de la seva identitat. Tots els elements comparteixen una mateixa tipografia, forma i disseny gràfic, es juga amb el color per identificar i organitzar les peces de cada un dels diferents àmbits temàtics, igual que les fotografies que també tenen totes uns trets característics que les unifiquen.

La disposició dels senyals ajuda a orientar als visitants per l’espai, oferint-los un recorregut ordenat sense necessitat d’indicacions explícites.

Fora del context expositiu, en la resta de senyals que hi ha, principalment d’orientació, el disseny és purament funcional, complint perfectament el seu objectiu, tant en la forma com en la ubicació dels senyals.